Divendres, 10 d’agost de 2012

Sortim de Castelnaudary, reculant un parell de quilòmetres fins al poble on es torna a agafar el canal.

Agafem el camí i encara que continua sent pla, amb les encluses, els ponts, els plataners... hi ha diferència respecte el primer dia: el camí no està asfaltat i es nota alguna clapa d’ombra donat que hi ha alguns arbres que s’estan repoblant.

En aquesta zona no es veu tants veïns corrent, els pobles estan més espaiats. Quasi la totalitat de gent són cicloturistes que estan fent aquest camí.



Els ànecs tranquils, abans de que passés el gos



Ens trobem amb una parella d’alternatius, que van amb les bicicletes, el remolc i els gossos. Un dels gossos espanta uns ànecs que estaven plàcidament a la vorera del canal. Després content de la seva actuació, els persegueix i es fa un bany en el canal, tot i que està totalment prohibit.



També veiem una parella amb un gosset i la noia amb dificultats físiques.

Les encluses es van succeint. El pedaleig constant fa que al cap d’unes hores d’haver sortit ens vingui el pensament de desviar-nos i sortir a un poble per fer l’avituallament. Mirem en la guia i aquesta ens indica que el poble més proper és Villesèquelande. Encara ens falten alguns quilòmetres però ens anima el fet de saber que aviat pararem.



Panoràmica del canal

La desviació cap al poble està a l’esquerra del camí. El poble està a uns cinc-cents metres aproximadament. Quan arribem tot està en absoluta calma però tot ben retolat. Anem passant els carrers amb l’únic objectiu d’arribar a la botiga.

És una botiga petita però molt ben ordenada i assortida. Hi ha de tot: tabacs, premsa, fruita, menjar per emportar, pa, embotis... Dubtem si un entrepà d’embotit (fa molt bona pinta) o una pizza per encarregar i que la fan al moment. Inicialment la proposta és u a dos, però finalment guanya el consens i tots demanem pizza. El meu precari francès i les ganes de broma del depenent fan que m’emboliqui jo mateix i de les tres pizzes que he demanar només demani una correctament. Evidentment, vaig encertar únicament la meva.

Cal dir que com que és la única botiga i deuen estar a punt de tancar (tanquen a la una) la afluència és massiva: gent del poble, turistes, gent que fa el canal...

Després de l’espera ens la mengem a fora assentats al voltant d’una taula. Fa molta calor però estem a l’ombra. Després d’acabar demanem uns gelats.

Abans d’acabar de menjar-nos-els ve l’amo i ens diu que ha de tancar. Això ens obliga a acabar una mica més ràpid i tornar a la nostra feina.

Abans d’abandonar el poble faig una aturada en la font que hi ha a la plaça i em remullo el cap i una mica el cos.

Els he dit que m’esperin en el camí perquè el trajecte del poble al canal no té cap ombra i la calor és brutal.

Quan arribo al camí els hi faig un senyal perquè continuïn. En aquest moment en trobo amb un noi que ve en bicicleta i se m’adreça en francès demanant-me a quina distància es troba el poble. Li contesto en castellà i la seva cara de sorpresa és evident. És el noi que anava amb la noia i el gosset.

Li comento que la botiga ha tancat i que no hi ha cap altra al poble. Mirem la guia i informa que en poble hi ha els antics bugaders on hi ha aigua potable.

Ens acomiadem i continuo el camí.

Vaig força ràpid però en costa agafar-los. M’han tret molta avantatge i a més el camí de vegades és estret i s’ha d’anar amb compte amb els que venen en sentit contrari.

Finalment els trobo perquè m’estan esperant en una ombra. Ben fet.



Canal, cafè i gelat



El nen, castigat



Continuem el camí. Avui l’etapa és més curta. La intenció és arribar a Carcassonne. Fem una altra parada en una enclusa que té servei de bar i unes taules i ombres a sota d’uns arbres que la fan molt temptadora. Mentre demanem un cafè amb gel i un gelat arriba un trio (dos nois i una noia) que aparquen la bicicleta a sota d’un arbre i comencen a intentar arreglar una roda. Un d’ells se’ns acosta i ens demana si tenim parxes. Li contestem en castellà i se sorprèn. Li dono tot el que porto perquè el mateix se serveixi. M’expliquen que han punxat tres vegades i que no hi ha manera. Torno a la taula i els explico que tenen pinta de ser aragonesos. Després de prendre’m el cafè torno al taller d’operacions. M’expliquen que ja ho han arreglat però que el pegament estava sec (és el pegament del Camino del Norte – agost 2010). Parlant de la procedència, dos són de Osca i un és de Sant Feliu de Llobregat. Ens acomiadem, quedant per veure’ns en la Cité per prendre una cervesa fresca. Cap a les quatre de la tarda arribem a Carcassonne on el camí es converteix en carril bici. La calor és inhumana.



La Cité és nostra!!!

 Anem pels carrers de la ciutat buscant “centre ville”, negociant els cotxes, semàfors i tot el que hi ha al davant. Passem per sobre del riu Aude i queda a la dreta la “Cité”. Anem buscant l’Etap Hotel que està un quilòmetre més enllà a l’esquerra.



Arribem. Entrem. Esperem que la recepcionista atengui una trucada telefònica i a una clienta que està davant nostre. Quan ens toca li preguntem per una habitació triple. Ens responen que només li queden dobles i quin és el preu. Ens mirem i pensem que podem buscar una opció més interessant. Tornem al centre on està l’hotel Ibis (havíem passat abans per davant). Preguntem i ens contesten que està tot ocupat. Ens informen que més endavant (d’on venim hi ha altres hotels com el Mercure i a mà dreta l’Hotel Quatre Corones). Quan surto i ho comento en Rafael em diu que li digui si pot fer el favor de trucar per saber si hi ha places o no. Torno a entrar i li faig aquesta pregunta. Truca i la resposta és que tot està complet. Ens invita a anar a l’Etap Hotel. Abans d’anar mirem com és l’Hotel Quatre Corones (quatre estrelles, fantàstic!!!). Tornem enrere cap a l’Etap Hotel. Quan arribem li diem que volem dues habitacions dobles. La Nancy (nom que té a la xapa identificativa) ens informa que ara no en té. Ens diu que tot està complet i que anem al centre a l’Oficina d’Informació i Turisme. Mentrestant arriba un altre client que li pregunta per una habitació doble. Li contesta quin és el preu. El client li diu que tornarà per donar-li una resposta. El meu mal humor va in crescendo. Per sort hi ha una màquina de vending. L’anem a visitar per veure quin és el seu estat d’ànim. Es troba en millor situació que nosaltres. Fem un intercanvi de mercaderies i diners amb ella. Donat que la nostra intenció és de no moure’ns, la Nancy comença a fer trucades per buscar-nos una habitació. Truca una vegada, dues,... i a la tercera ens troba una habitació en l’hotel Bristol, just davant de l’estació de SNCF de Carcassonne i al costat del canal. Ens diu el preu. Em demana el nom perquè prenguin nota en l’altre hotel i ens acomiadem. Tornem a passar pel pont de l’Aude per quarta vegada en les dues darreres hores però ara amb la sensació d’una victòria en una dura batalla. Preguntem a una senyora on està la “Gare” i arribem a l’hotel. Ens atenen amb molta amabilitat. Un dels nois diu que parla una mica de castellà. Envia a un company seu perquè ens ensenyi on està el garatge. Deixem les bicicletes i pugem a l’habitació. És una habitació antiga (com tot l’hotel), semblant a una suite, amb dues estances separades per una porta. A cada estança hi ha un llit de matrimoni. Des del balcó es veu l’estació i el canal. Tot és perfecte... però no té aire condicionat.

Recuperem forces

Després de dutxar-me m’ofereixo per anar a buscar líquid fresc on sigui. Només cal creuar el carrer per anar a l’estació. Les begudes no estan gaire fresques però passen ràpid. Ens estirem al llit per descansar, veure la televisió, intentar connectar-nos a internet (va ser impossible degut a l’aplicatiu de l’hotel). Després del merescut descans anem a fer de turistes. Caminem pels carrers de Carcassonne en direcció a la Cité. Una mitja hora més tard arribem. Gaudim de l’ambient 100 % turístic que hi ha. Passegem. Fem una volta que finalment acaba amb el pensament d’anar a sopar. A més avui és l’aniversari d’en Pau (quinze anys). Per molts i molts anys!!! Tornem a una plaça plena de terrasses. Mengem unes pizzes en una taula de la terrassa malgrat haver demanat l’interior. El temps d’espera és important. El cansament, la calor, el temps d’espera, la inanició (havíem dinat en Villesèquelande a quarts d’una i són les deu passades), el relaxament.... en Rafael té símptomes de lipotímia que resolt amb molta habilitat bevent del Nestea d’en Pau.

Després de sopar desfem el camí, ara amb una temperatura més agradable i tornem a l’hotel.