Dimecres, 8 d'agost de 2012

A l’hora prevista els tres expedicionaris parteixen cap a l’aventura.

En Pau detecta que una bicicleta es mou i vibra una mica. En la benzinera de l’Alcampo, aprofitant que s’ha de posar benzina, se li donen un parell de voltes més al sistema d’ancoratge i tot a punt.

Anem avançant a una velocitat adequada al cotxe i la baca: uns 80 Km/h.

Per anar a aquesta velocitat no cal anar per l’autopista, que agafem passat Figueres.

Primera parada: àrea de servei de la Jonquera. Esmorzem i aprofitem per mirar que tot el dispositiu estigui en les condicions inicials.

Continuem el camí, passem la frontera i continuem per l’autopista.

Tot funciona perfectament. Passat Beziers surt la desviació cap a Adge. A partir d’aquest moment, les carreteres locals tenen moltes rotondes, cues de cotxes de gent que deu anar a la platja o simplement està de vacances. Els quilòmetres no avancen tan ràpidament. De dos carrils es passa a un. Una rotonda, una incorporació... No sabem quants quilòmetres falten per arribar a Cap d’Adge perquè no surt cap indicació però si que veiem un que diu que Adge està a quatre quilòmetres i com que sabem que en aquest poble sí hi ha estació de tren, decidim anar a Adge, encara que abans passem per l’aeroport de Beziers-Cap d’Adge per allò de la claredat de les indicacions.

Arribem a Adge i després de fer unes voltes turístiques pel poble amb la intenció de trobar un aparcament vigilat (i al ser possible, soterrani) pel cotxe, acabem en el pàrquing de l’estació, que no és ni vigilat ni soterrani però que té a favor la seva situació respecte la següent etapa: el tren.

Descarreguem les bicicletes i desmuntem la baca. Tot queda perfectament ordenat i res a la vista.

Anem a l’estació a treure els bitllets. Després de fer les gestions, com que ens queda una estona d’espera (aproximadament una hora) anem a un bar que hi ha davant l’estació per fer un dinar ràpid.

En aquest bar ens mengen un entrepà i coneixem indirectament a un personatge que ens marcarà tots els dies: no sabrem mai el seu nom però l’anomenarem “Pepe”.



El tren ens porta a Toulouse

 Després de l’incident provocat pel geni de Pepe, ens anem a l’estació. Validem els bitllets i baixem per un soterrani que dona accés a la via direcció Narbonne.

Agafem un tren que va cap a Perpignan però que nosaltres haurem de deixar en Narbonne. Allà fem una escala d’uns ¾ d’hora i agafem l’altre tren que ens condueix a Toulouse.

El viatge es pot considerar ràpid, malgrat els inconvenients de la forta calor, que no hi ha espai per les bicicletes (tot està ocupat) i que el cansament del dia comença a notar-se.

Arribem a Toulouse. En l’estació ens orientem i veiem ràpidament que hi ha oferta hotelera a prop de l’estació. Contrastant les característiques que diu la guia respecte l’hotel que tenim endavant, anem a l’hotel Icare. Afortunadament hi ha habitació triple i podem deixar les bicicletes en una mena de pati interior.



La Plaça del Capitoli de Toulouse



Aprofitem tot el que queda de tarda per fer una mica de turisme, fins a l’altra banda del riu Garona, passant per la plaça del Capitoli, la catedral. Sopem en un restaurant Hippopotamus que li fa molta il·lusió a en Pau.

El restaurant on vam sopar