 |
| Preparant un nou dia |
Després d’un esmorzar de categoria sortim amb ganes renovades per afrontar una nova etapa del Canal du Midi. Fem uns vuit quilòmetres d’asfalt fins que arribem a Argens – Minervois.
La temperatura és ideal. Els quilòmetres van passant ràpidament. Hi ha alguns trossos sense ombra però intentar arribar a l’ombra es converteix en un estímul. Passem per l’enclusa d’Argens. Parem un moment per veure les característiques i la sorpresa és evident: la propera enclusa la trobarem després de cinquanta tres quilòmetres!!! Fins ara havien anat bastant seguides, des d’una distància de cinc-cents metres fins a sis quilòmetres. Aquesta distància supera les nostres previsions. Trigarem en veure el ritual del vaixell tancat en l’enclusa, el patró conduint-lo suament, els ajudants lligant les cordes i l’operari amb el comandament automàtic, omplint o tancant l’enclusa. Ho hem vist moltes vegades, ens hem acostumat però potser ho trobarem a faltar. A partir d’ara el canal es reduirà als vaixells navegant a 10 Km/h , els pescadors, els arbres que el delimiten, els poblets i... la pròpia vida del canal.
Avancem per alguns trossos que no tenen res a veure amb el paisatge que ens acompanyat. Desapareixen temporalment els plataners i són substituïts per pins o alguns pollancres. Passem per algunes parades nàutiques: Roubia, Ventenac, Port-la-Robine...
 |
| Pont-canal de Répudre. Construit l'any 1676, primer de França, segon del món |
Els quilòmetres passen sense adonar-nos. Sembla que ens estem acostumant a la vida en el Canal du Midi. Passem per primer pont que es va construir en el canal. Després d’unes tres hores pedalant, amb les aturades pertinents decidim dinar en Capestang.
 |
| Lloc d'avituallament |
Creuem el pont i en el primer restaurant que trobem, en el qual veiem moltes bicicletes aparcades, preguntem. La resposta és afirmativa, a més podrem passar a l’interior que sembla que la temperatura serà més agradable. Els cambrers és mouen a tota velocitat. Sembla que tot anirà ràpid.
Arriba una parella de cicloturistes catalans i seuen davant nostre. La noia no arriba en gaire bon estat. Demanen gel i se’l posa a sobre del genoll. Els hem vist anteriorment. El noi, que anava molt fort, intenta animar-la però el sobreesforç ja està fet.
El desajust a l’hora de servir els plats és enorme. La confusió entre els cambres és evident. Demanem a un, a l’altre, a l’altre... Malgrat l’espera, la set no té límits: ens vam beure cinc ampolles d’aigua!
La parella catalana no vol perdre més temps. Continua fent camí.
Al cap d’una estona sortim nosaltres. Fa calor però les estones d’ombra fa que s’avanci bé. Al cap de set o vuit quilòmetres passem per Poilhes. Davant del cartell informatiu veiem el trio d’Osca – Sant Feliu de Llobregat. Hi ha un tros d’asfalt paral·lel al canal. En Pau no dubta en agafar-lo. Les estones d’asfalt constitueixen per a ell un descans. Tornem a recuperar el camí de terra. Aviat arribarem al túnel de Malpas, lloc emblemàtic del recorregut.
Uns dos-cents metres abans ens avança el trio. Ens saludem, comentem els dos dies que no ens hem vist i ens fem una foto de record.
 |
| Davant del Túnel del Malpas |
Per superar el túnel cal fer la pujada més llarga i pronunciada de tot el recorregut. Mentre ho anem superant la ment no deixa de pensar en l’obra d’enginyeria que va suposar la seva construcció en el segle XVII. Després de superar-lo una petita baixada d’asfalt i es recupera el camí per la marge esquerra del canal. Queden uns deu quilòmetres per arribar a Beziers. Cada vegada hi ha més barquetes en el canal, gent caminant sota els plataners i se sent una mica de remor de la carretera que passa al costat. En un pont que hi dos o tres quilòmetres abans ens aturem i tornem a coincidir amb el trio. Veiem que sota del pont i al costat d’un creu que assenyala un enterrament hi ha un fent la migdiada. Deu ser un lloc molt tranquil, segur.
En aquest punt ens acomiadem del trio i seguim direcció l’estació SNCF de Beziers. Per arribar cal seguir una carretera asfaltada que enganya una mica doncs es veuen els cables del tren però l’estació està a l’altra banda. Cal superar les darreres rotondes i... hem arribat a l’estació de Beziers.
 |
| Hem arribat a Beziers |
Donades les dificultats per trobar allotjament els dies anteriors i vistes les proves de la dificultat de trobar allotjament (a més és diumenge i hi ha espectacles taurins) comprovades la nit anterior a través d’internet; agafem el tren direcció Avignon que ens portarà a Adge. Mentre arriba el tren anem a saludar amablement a la màquina de vending. Ens col·loquem en la via, fem temps i al cap de pocs minuts arriba el tren esperat.
Després d’un quart d’hora aproximadament, arribem a Adge.
Anem al pàrquing de l’estació i comencem l’operatiu invers al dimecres. Muntem la baca i els portabicicletes. Les lliguem i carreguem les alforges. Ens canviem i anem al bar Avenue, on volem donar oficialment per acabada la travessa del canal i, si és possible, saludar a Pepe (malgrat no es mencioni en les cròniques diàries, cal dir que va ser una icona i un motiu dels molts comentaris que vam fer en torn a ell i la seva actitud el primer dia).
Anem al bar Avenue i ens prenem un refresc. Comprovem que Pepe no hi és. Deu ser el seu dia festiu, sospitem.
Reprenem el camí de tornada i, sense cues ni calor, després de fer l’aturada prescriptiva en la Porta Catalana , arribem a Mataró a les 00:06 del 13 d’agost, dilluns.
Quilòmetres de Canal de Midi recorregut: 208 Km
Quilòmetres totals: 272 Km
Etapes: quatre
- Toulouse – Castelnaudary
- Castelnaudary – Carcassonne
- Carcassonne – Lezignan – Les Corbiéres
- Lezingnan – Les Corbiéres – Beziers
Promig de quilòmetres per etapa: 68 Km / etapa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada